NOMÉS ÉS UN CAP DE SETMANA
En un món regit per l’eficiència i el pragmatisme, en Lluís es perdia entre papers i números de dilluns a divendres. Treballava en un banc, el cor bategant al ritme monòton de les transaccions i les operacions financeres. El seu entorn no podia entendre perquè ell, amb un sou estable i una carrera en ascens, no mostrava la felicitat que es suposava havia d’acompanyar aquesta estabilitat.
Però en Lluís sabia el secret que el mantenia viu. La seva autèntica passió no es trobava en les sumes i els balanços, sinó en les roques imponents dels caps de setmana. Cada divendres, quan el rellotge marcava les cinc, el seu cor s’accelerava no pel tancament de les transaccions, sinó per l’esperança de la llibertat imminent. S’apropava el moment de desar el vestit i la corbata, i vestir-se amb roba d’escalada, lluminosa i flexible, gairebé com una segona pell.
Amb la seva bossa a l’espatlla, carregada de magnesi, respalls i peus de gat, en Lluís es dirigia cap a les muntanyes. Per a ell, les parets de roca no eren només un repte físic, sinó una expressió de la seva ànima. Cada ruta, cada ascens, cada pas mesurat era una petita victòria contra la rutina quotidiana. Els seus objectius no es mesuraven en diners ni en reconeixement social, sinó en la intensitat de l’emoció que sentia quan assolia un top.
Les roques de Fontainebleau, els blocs de Bishop, els penya-segats de Rocklands. Cada lloc, un nou somni fet de pedra i silenci. La seva vida era una dicotomia perfecta: l’ordre estructurat del banc i el caos controlat de l’escalada.
Un dissabte al matí, mentre s’aferrava a una petita regleta en una roca a Albarracín, va comprendre que la veritable riquesa es trobava en aquestes petites conquestes personals. No tenia la necessitat de demostrar res a ningú més que a ell mateix. A la muntanya, no hi havia jerarquies, només l’home i la pedra.
En Lluís sabia que mai seria famós ni ric pel que feia els caps de setmana. Però, quan tancava els ulls cada nit, sentia una pau que no es podia comprar amb cap quantitat de diners. La seva felicitat era intangible, feta de somnis i esforços, i en aquell món rocós, trobava la seva autèntica llibertat.
