DE LES MEVES LLÀGRIMES EN FARÉ RIUS D’AIGUA DOLÇA
Plores quan rius i quan enyores, plores quan ràbies i quan estimes, plores quan no saps per què i quan no pots dir tantes coses alhora que només pots plorar. Plores i alliberes, i deixes anar, i fas espai per respirar, i plores fins que fas net i neixes de nou.
I jo vull que les meves llàgrimes siguin d’aigua dolça, per fer-ne rius de paraules mudes, però plenes de sentit que altres les puguin beure, i sentir i comprendre les meves llàgrimes.
Que siguin dolces, que se les beguin.
