ELS DIES FELIÇOS DELS TOCATS PEL SOL

Ells eren feliços, molt feliços al seu país sempre assolellat. El sol i la pluja feien créixer les plantes arreu, verdures, llegums i cereals, no necessitaven res més per ser feliços. Perquè el sol els omplia d’alegria. Adoraven el sol i cada dia li donaven les gràcies per tot el que tenien. En altres temps, temps dels seus avantpassats més antics, també donaven les gràcies als núvols que portaven la pluja, i a la lluna que els portava el descans, i al vent que transportava les llavors… Però el sol era tan magnífic, gran, brillant i imponent que van anar oblidant els altres ritus d’agraïment, i ja només agraïen al sol totes les benediccions.

I van mirar el sol fins que van quedar cecs i cremar-se la pell.

I van cantar al sol fins a assecar-se la gola.

I van oblidar què els feia feliços, només sabien que havien d’adorar el sol.